diumenge, 28 de desembre del 2008

Al amanecer

A vegades són només dos dies, però després de viure un dia a dia, és fa estrany no veure'ns,
no creuar com sempre uns somriures.

September

Siete años a mi lado,
cada día un poco más gastada,
un poco más vieja,
pero a la vez, cada día,
un poco más personal,
un poco más mía.


Boys don't cry

M'agrada quan truco a algú i me'n porto una sorpresa en forma de persona.

diumenge, 21 de desembre del 2008

That's not my name

A vegades. No. Molt sovint, vaig pel carrer i el cap se m'omple d'idees. Idees que no deixen d'arribar i que no m'agrada perdre. En aquells moments, desitjaria poder guarda-les en algun calaix del meu cap, per poder posar-les sobre paper en arribar a casa. Si la idea no s'escriu en el moment en què arriba, després mai no és igual. En el meu cas, arriba difosa, poc nítida. Ha perdut pel camí gran part del seu encant.



divendres, 19 de desembre del 2008

No somos renacuajos

Cada vez que paseo por la calle Zaragoza me emociono.
Quizás es el invierno.


Que boig el món

Torno a portar la llibreta sempre amb mí. Quan me la van regalar també la portava, tot i que no hi escrivia gaire, més aviat hi dibuixava per donar una mica de vida a tantes pàgines quadriculades. Un dia la vaig deixar a casa. Ara, uns dos mesos després, torna a ocupar la butxaca petita de la meva desgastada bossa. Les idees ja no es queden perdudes. He descobert que escriure al bus es fins i tot millor que mal-llegir quatre pàgines d'un llibre. Potser és perquè les últimes 60 planes d' A sangre fría m'estàn durant més del que m'agradaria.









Chicle cosmos

El teu somriure es torna inconstant, o potser ara té un aire trist que intentes esborrar. però ell s'escapa i s'intstal·la els teus ulls. Dius que prefereixes riure, deixar-te emportar per les nostres bajanades i oblidar per uns segons allò que no deixa que el teu somriure sigui tan brillant com sempre. Una pregunta i els teus ulls, que instants abans seguien els meus en el riure, no saben on mirar. Una resposta que surt a poc a poc, potser per la por a què després de les paraules surtin les llàgrimes. Accepto el paper d'acompanyar-te a un món de bogeries i anades d'olla vàries, però, a vegades, no sé si és suficient per ajudar-te.