Perfect Simmetry

L'ultimo bacio i The Last Kiss, exemple de fantàstic film original, i remake totalment innecessari (tot i que el dirigeixi Zach Braff)

Superfreak

Els periodistes pregunten sobre allò que ja s'ha dit de manera implícita per aconseguir una declaració concreta i clara. Fan preguntes que sonen estúpides per fer la seva feina, donar la informació mastegada a la gent. És necessari?

Mafalda

Un barquito chiquitito

Prop, lluny. Aquí, allà. Sents que una cosa està tan a prop, però continua tan lluny com sempre, potser cada dia s'allunya una passa més de tu. I tu no ho entens, o no ho vols entendre, perquè saps perfectament que només caldria estirar de la corda, però no ho fas. Por, no. L'espai està en silenci, la gent comença a arribar, sí, ara saluden, es besen. I comencen les converses insubstancials, alegres, cordials, i la sala s'omple de rialles. Converses que no concorden amb l'espai, que viatgen d'un a l'altre, s'aturen en la majoria, i rellisquen i defugen alguns que les eviten. En eviatr-les es queden allà plantats, fent veure que escolten, com un més de tota la parentela allà present. Però, si et pares a mirar els seus ulls, veus que estan absents. No volen entrar en el joc. No és moment de rialles, no és el lloc adequat, per ells no. Silenci, intimitat i reflexió, poc més. O potser, és que donada la situació les seves ments no funcionen per mantenir aquell tipus de converses, perquè com el protagonista també estan en un món paral·lel. Veuen la gent, però no poden parlar amb ells, tot gira i poc més. I a cada minut, a cada paraula més estúpida que senten, i a cada rialla més forta, s'allunyen una mica més. I potser, només preferirien que algú els hi preguntés si volen anar a menjar paella.