En un minut

L’Enterprise torna a volar. I ho fa de la mà del nou gurú de la ciència ficció J.J Abrams. El creador de sèries com Perdidos o Alias no ha tingut suficient amb revolucionar el panorama televisiu que ara porta fins a les nostres pantalles una nova versió d’una de les sagues més recordades, Star Trek. Una missió difícil, però que Abrams assoleix amb èxit. Modernitza la franquícia sense oblidar l’esperit de l’original i la seva càmera i l’Entreprise ens guien durant un viatge per l’espai que se’ns fa massa curt.

El film s’inicia amb el naixement del mític James T.Kirk en ple vol espacial, i continua amb la infància d’un Spock fill de dues races –la humana i la vulcaniana- que deixa enrere un món que l’ofega per marxar cap a la Terra. Dos protagonistes que s’acabaran trobant a la Flota Estelar on compartiran uns primers dies d’enemistat sense saber encara el que el futur els depararà. Serà Kirk el nostre guia, i serà amb ell amb qui coneixerem o recordarem als futurs membres de la nau.

Un futur que a Star Trek està molt a prop però que no és més important que el passat. Per Abrams és fonamental explicar la història recent dels protagonistes perquè el públic entengui millor les seves accions presents: ho fa a Perdidos i ho fa també aquí, a Star Trek. Conèixer els primers dies d’Spock i Kirk permet que l’espectador novell s’integri totalment en la història, però, a més, satisfà al trekkie més exigent a qui dóna encara més informació sobre els seus ídols. A més, la pel·lícula conserva molts elements que la lliguen amb els seus orígens. Sens dubte el més destacat és la presència de Leonard Nimoy, l’Spock original, que protagonitza dues escenes que faran caure més d’una llàgrima entre els fans incondicionals. De fet, és l’ encontre entre els dos Spocks el veritable regal que fa Abrams als fans. És una lluita interpretativa en tota regla que acaba amb la ja mítica salutació vulcaniana i porta els viatges en el temps d’Star Trek a un altre nivell.

Per una altra banda, són les interpretacions una de les grans troballes del nou Star Trek. Tots els actors aconsegueixen el perfecte equilibri entre reinvenció i respecte en les seves creacions. La decisió de no optar per estrelles beneficia a la pel·lícula. En una saga tan visionada i revisionada són rostres desconeguts el millor per fer creïbles uns personatges ja coneguts per la majoria. I és que a Star Trek són Spock, Kirk o Uhura les estrelles, un Brad Pitt només trencaria l’encant. Així, remarcables són, sens dubte, les recreacions dels dos protagonistes que fan Zachary Quinto –Spock- i Chris Pine –Kirk-. També Simon Pegg i Karl Urban destaquen en els seus papers d’Scotty i McCoy, respectivament, i recuperen el toc d’humor propi de la saga.

La nova Star Trek d’Abrams destaca per sobre de tots els films anteriors de la franquícia perquè aconsegueix deslliurar-se de la sensació d’estar veient un capítol més de la saga. Estem davant d’una pel·lícula. Una pel·lícula que es converteix en un veritable espectacle cinematogràfic, amb ritme i acció, però sense oblidar uns personatges que reflecteixen tots els punts forts dels que conformaven la tripulació original: humor, fidelitat i uns conflictes personals claus en el desenvolupament del seu propi jo.

Abrams ja ha anunciat que hi haurà una continuació al 2011. Haurem de recuperar la sèrie original per intentar que els dos anys que queden per l’estrena de la pròxima Star Trek es facin molt més curts. De fet, la millor opció és teletransportar-se o agafar l’Enterprise, viatjar més ràpid que la llum i arribar al futur. I és que l’esperit trekkie ha tornat i de la mà d’un director que ha donat un nou rumb a la saga. La sèrie original va crear la ciència ficció i el film marcarà un abans i un després en el gènere perquè, per fi, el fa accessible a tothom presentant-nos una pel·lícula que és un veritable entreteniment en tots els sentits. L’Enterprise torna a mostrar el camí a seguir i, ara, només cal desitjar llarga vida i prosperitat per la saga galàctica.