si us plau un moment. parem un moment.
vull cantar i saltar i no pensar en Lasswells, Parsons, Mertons, funcionalismes, Tuchmans, efectes limitats...limitats? això és una espiral que ens agafa i no s'acaba mai. Espera, de fet sí, dimarts ja haurà passat tot. I fins el juny vinent, quan, com ara, en dos dies Teories de la comunicació II m'esperarà amb els braços oberts. I jo, assitiré a la festa sense no acabar d'entendre en quin món m'he ficat.
1 comentari:
així, ja en som dues...
quin desastre, quin desastree!
Publica un comentari a l'entrada