Cuando buscas algo nunca lo encuentras. Mejor dicho, sí que lo encuentras pero tardas el doble. Quizás es porque cuando no esperas nada todo te viene de sopresa, y todo lo que llega de sorpresa, lo hace de forma rápida e inesperada. Cuando buscas algo, simpre lo acabas encontrando en aquel sitio en el que miraste sólo por encima. Estabas segura de que no estaba allí, era imposible encontralo en ese lugar, no era su lugar.
Otras veces, tienes algo en tus manos y no eres consciente de ello. Empiezas una búsqueda desesperada hasta que llega alguien, y te dice ep, pero si lo tienes aquí delante.
Lo peor del caso es que la búsqueda se vuelve todavía más infructuosa cuando tienes prisa.
Quizás es cosa mía, porque a menudo me llaman despistada.
4 comentaris:
Fas dels petits moments, dels petits detalls, els grans protagonistes. Sempre aconsegueixes donar als fets d'allò més habituals un aire poètic. En algun moment sembla que, la reflexió sobre aquest fet normal i corrent de no trobar alguna cosa, vagi més enllà i es traslladi a quelcom més profund. Té un rerefons amagat que el fa més especial.
Al final m'has enredat a fer-me un blog. A vegades crec que aquest to melancòlic ve de fàbrica i mai desapareixerà.
ara ja tens una nova admiradora fidel!
un ptonet!
Home Carlota! remenant per Internet veig k tu també tens blog!
ja m'aniré passant!
pd: sóc l'Andreu de la classe ;)
mol gran aqesta peli. a mes l'associo mol amb l'etapa de começament de la uni (el amanecer de la carrera, com deiem un dia la barby i jo) xq va la primera vegada qe vaig parlar amb la olga me la va recomanar. i em va encantar. l'he vist com 10 cops, no exagero.
ja m'anire passat ok? soc la rakel de la classe!
Hello Lota!
feia molt que no venia per aquí, i veig que tu sí que en treus profit. ets una poeta. has vist mai "els joves"? saps el Rick, el que parla malament? doncs ell sempre es defineix com "el poeta del poble". Com tu.
per cert, ja he publicat un nou post, l'havia abandonat massa.
un petó!
Publica un comentari a l'entrada