diumenge, 28 de desembre del 2008

Al amanecer

A vegades són només dos dies, però després de viure un dia a dia, és fa estrany no veure'ns,
no creuar com sempre uns somriures.

2 comentaris:

Àngels ha dit...

Cert, es fa molt estrany. Però per desgràcia al final t'acabes acostumant a l'absència d'algunes persones. A vegades penso en els buits que deixen les persones, crec que encara que sempre notis que falta alguna cosa, al final tot continua com si res.

Trobo a faltar els mocos, els dibuixos sobre la taula, els viatges en ferrocarril, els "carlota posa el peu", les cares de son i bla bla bla bla

Balma ha dit...

Molt bon any nou!