A vegades. No. Molt sovint, vaig pel carrer i el cap se m'omple d'idees. Idees que no deixen d'arribar i que no m'agrada perdre. En aquells moments, desitjaria poder guarda-les en algun calaix del meu cap, per poder posar-les sobre paper en arribar a casa. Si la idea no s'escriu en el moment en què arriba, després mai no és igual. En el meu cas, arriba difosa, poc nítida. Ha perdut pel camí gran part del seu encant.
3 comentaris:
aquells instants, aquelles imatges, aquelles idees que et passen pel davant en un obrir i tancar d'ulls... aquella frase, que sempre és la frase que havies estat esperant durant hores davant de la llibreta...
carlota! ja no podeu dir que estic fora de la societat... vale, no és un facebook ni un fotolog però també val, noo?
petonet dibuixant:)
a vegades em passo tot un dia pensant en una frase o algun text que escric mentalment, i quan, per fi, tinc temps, un llapís i paper... s'ha esfumat. Tinc la idea, però, no les paraules.
M'agrada molt com escrius.
Un dia hem de parlar seriosament allò del conte.
muaaaks!
saps quina és la solució? comprar-te una minillibreta per ocasions d'emergència
hola :)
Publica un comentari a l'entrada