El teu somriure es torna inconstant, o potser ara té un aire trist que intentes esborrar. però ell s'escapa i s'intstal·la els teus ulls. Dius que prefereixes riure, deixar-te emportar per les nostres bajanades i oblidar per uns segons allò que no deixa que el teu somriure sigui tan brillant com sempre. Una pregunta i els teus ulls, que instants abans seguien els meus en el riure, no saben on mirar. Una resposta que surt a poc a poc, potser per la por a què després de les paraules surtin les llàgrimes. Accepto el paper d'acompanyar-te a un món de bogeries i anades d'olla vàries, però, a vegades, no sé si és suficient per ajudar-te.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada