Torno a portar la llibreta sempre amb mí. Quan me la van regalar també la portava, tot i que no hi escrivia gaire, més aviat hi dibuixava per donar una mica de vida a tantes pàgines quadriculades. Un dia la vaig deixar a casa. Ara, uns dos mesos després, torna a ocupar la butxaca petita de la meva desgastada bossa. Les idees ja no es queden perdudes. He descobert que escriure al bus es fins i tot millor que mal-llegir quatre pàgines d'un llibre. Potser és perquè les últimes 60 planes d' A sangre fría m'estàn durant més del que m'agradaria.
1 comentari:
Tienes talento, bonita. Llámame James.
Publica un comentari a l'entrada